Desenes de municipis catalans pressionen per obtenir ajuts públics en la regularització d'urbanitzacions. La pregunta és quina estratègia vol seguir Corbera.
En política, a vegades una imatge basta per obrir moltes preguntes.
Aquesta setmana, desenes de municipis catalans s'han unit per demanar suport institucional que permeti regularitzar urbanitzacions sense traslladar tot el cost als veïns. Una reivindicació que afecta directament molts municipis, però especialment Corbera de Llobregat pel seu gran nombre d'urbanitzacions.
La notícia, publicada per El Periódico (i que pots consultar o descarregar en PDF aquí), descriu un fet significatiu que hauria de cridar l'atenció de qualsevol veí que visqui en una urbanització pendent de regularitzar.
Hi apareixen desenes d'alcaldes i alcaldesses de tota Catalunya reclamant a la Generalitat solucions per a un problema que afecta milers de famílies: l'elevat cost d'urbanitzar i regularitzar centenars d'urbanitzacions repartides pel territori.
La petició és clara. Els municipis sol·liciten ajuts públics i un marc legal més flexible que permeti afrontar aquestes obres —o noves solucions tècniques— sense traslladar tot el cost directament als veïns.
No es tracta d'una qüestió menor. En molts casos parlem d'actuacions que poden assolir xifres de desenes de milers d'euros per parcel·la. Per això no resulta estrany que tants alcaldes hagin decidit fer front comú.
Un problema que interpel·la directament Corbera
La reivindicació no és aliena a Corbera de Llobregat. Al contrari.
Durant dècades, el creixement residencial del municipi s'ha recolzat en nombroses urbanitzacions que avui formen part de la realitat quotidiana de milers de veïns i que, en molts casos, continuen pendents de completar el seu procés d'urbanització o recepció municipal.
Urbanitzacions com Santa Maria de l'Avall coneixen bé aquest problema. Per això la mobilització de desenes d'alcaldes reclamant suport institucional per afrontar aquests costos resulta especialment rellevant per al nostre municipi.
Estratègies diferents
Davant aquest escenari, molts ajuntaments estan optant per una estratègia clara: pressionar les administracions superiors per aconseguir ajuts i marcs legals que permetin reduir l'impacte econòmic sobre els veïns.
La lògica és senzilla: si el problema afecta centenars de municipis i milers de famílies, la solució difícilment pot recaure únicament en els propietaris de cada urbanització.
No obstant això, a Santa Maria de l'Avall el debat que s'ha plantejat fins ara ha seguit un altre camí.
El projecte presentat preveia una inversió propera als 13 milions d'euros, el cost de la qual recauria exclusivament sobre els propietaris de les parcel·les.
Sense mecanismes clars de finançament per als col·lectius més vulnerables i sense un paper definit del consistori en les fases de licitació o execució, els veïns quedarien exposats a assumir un deute molt elevat i als riscos propis d'una obra d'aquesta magnitud.
La pregunta inevitable
Ningú discuteix que la regularització d'urbanitzacions sigui un repte complex. Tampoc que les solucions requereixin temps, negociació institucional i canvis legals.
Precisamente per això resulta inevitable preguntar-se quina és la posició que vol adoptar Corbera.
- Ha valorat l'Ajuntament sumar-se a iniciatives com la impulsada per desenes d'alcaldes catalans per reclamar ajuts públics?
- S'ha considerat pressionar les administracions superiors per alleujar l'impacte econòmic sobre els veïns?
- O s'ha decidit apostar per un model en què tot el pes del finançament recaigui sobre els propietaris?
Un doble front de preocupació
A aquesta falta de posicionament institucional s'hi suma la inquietud pel que passa a nivell intern.
Segons comenten diversos veïns en les reunions de seguiment, hi ha preocupació perquè, pel que sembla, no s'està respectant plenament el resultat de l'última votació.
S'executarà el que va decidir la majoria —estudiar alternatives viables com el cas de les biodepuradores— o se seguirà insistint en un projecte de 13 milions d'euros que ja va generar un rebuig evident en l'última votació?
Són preguntes legítimes. Preguntes que molts veïns comencen a plantejar-se en observar aquesta mobilització d'alcaldes a tota Catalunya.
Perquè quan més de vuitanta alcaldes es mobilitzen per reclamar solucions per als seus municipis, resulta inevitable preguntar-se quin camí vol seguir Corbera. I en política, a vegades, no cal dir gaire.