Mentre nombrosos municipis pressionen per obtenir finançament públic, a Santa Maria de l'Avall es va plantejar un projecte de 13 milions d'euros el cost del qual recauria íntegrament en els veïns.
A tot Catalunya, cada cop més municipis reclamen ajuts públics per afrontar la regularització d'urbanitzacions sense traslladar tot el cost als veïns. Davant d'això, la pregunta és clara: quina estratègia vol seguir Corbera?
En política, a vegades una imatge basta per obrir moltes preguntes: El Periódico ( descarregar PDF aquí). Aquesta setmana nombrosos alcaldes catalans han decidit fer front comú per reclamar ajuts públics i canvis normatius que permetin abordar un dels grans reptes urbanístics del país: la regularització d'urbanitzacions construïdes fa dècades.
El problema és ben conegut. Moltes d'aquestes urbanitzacions necessiten avui inversions milionàries per completar la seva urbanització i poder ser finalment recepcionades pels ajuntaments.
La petició dels municipis és clara: ajuts públics i un marc legal més flexible que permeti afrontar aquestes obres —o noves solucions tècniques— sense traslladar tot el cost directament als propietaris.
No es tracta d'una qüestió menor. En molts casos parlem d'actuacions que poden assolir desenes de milers d'euros per parcel·la.
Un problema que interpel·la directament a Corbera
Aquesta reivindicació no és aliena a Corbera de Llobregat. Durant dècades, el creixement residencial del municipi s'ha recolzat en nombroses urbanitzacions que avui formen part de la realitat quotidiana de milers de veïns i que, en molts casos, segueixen pendents de completar el seu procés d'urbanització o recepció municipal.
Precisament per això el debat sobre com afrontar aquests costos resulta especialment rellevant per al municipi.
Estratègies diferents
Davant d'aquest escenari, molts ajuntaments estan optant per una estratègia clara: pressionar les administracions superiors per aconseguir ajuts i marcs legals que permetin reduir l'impacte econòmic sobre els veïns.
La lògica és senzilla: si el problema afecta centenars de municipis i milers de famílies, la solució difícilment pot recaure únicament en els propietaris de cada urbanització.
Tot i això, a Santa Maria de l'Avall el debat que s'ha plantejat fins ara ha seguit un altre camí. El projecte presentat preveia una inversió propera als 13 milions d'euros, el cost de la qual recauria íntegrament en els propietaris de les parcel·les.
Sense mecanismes clars de finançament per als col·lectius més vulnerables i sense un paper definit del consistori en les fases de licitació o execució, els veïns quedarien exposats a assumir un deute molt elevat i als riscos propis d'una obra d'aquesta magnitud.
La pregunta inevitable
Ningú discuteix que la regularització d'urbanitzacions sigui un repte complex. Tampoc que les solucions requereixin temps, negociació institucional i canvis legals. Precisament per això resulta inevitable preguntar-se quina és la posició que vol adoptar Corbera.
- Ha valorat l'Ajuntament sumar-se a iniciatives impulsades per altres municipis per reclamar ajuts públics?
- S'ha considerat pressionar les administracions superiors per alleujar l'impacte econòmic sobre els veïns?
- O s'ha decidit apostar per un model en què tot el pes del finançament recaigui sobre els propietaris?
Un doble front de preocupació
A aquesta falta de posicionamiento institucional s'hi suma la inquietud pel que passa a nivell intern. Segons comenten diversos veïns a les reunions de seguiment, hi ha preocupació perquè, pel que sembla, no s'està respectant plenament el resultat de l'última votació.
S'executarà el que va decidir la majoria —estudiar alternatives viables com el cas de les biodepuradores— o se seguirà insistint en un projecte de 13 milions que ja va generar un rebuig evident?
Són preguntes legítimes. Preguntes que molts veïns comencen a plantejar-se en observar aquest debat que s'està obrint a tota Catalunya sobre com afrontar la regularització de les urbanitzacions.
Perquè al final, cada municipi decideix com afrontar els seus propis problemes… i qui ha de pagar la factura.