El que fins fa poc semblava impossible o inviable legalment, avui compta amb el suport explícit de la Generalitat de Catalunya. L'escenari per a urbanitzacions com Santa Maria de l'Avall acaba de canviar per complet.

Ahir mateix, el diari digital El Nacional va publicar una notícia que suposa un autèntic punt d'inflexió per al nostre municipi i per a milers de veïns a tota Catalunya. Sota el titular "Illa es proposa ordenar les urbanitzacions de Catalunya i posar fi al desordre", el Govern ha anunciat un canvi de rumb radical en com les administracions han d'abordar els dèficits urbanístics.

En una jornada informativa amb el món municipal, el president Salvador Illa i la consellera de Territori, Sílvia Paneque, van deixar clara la nova fulla de ruta. I les paraules textuals de la consellera no deixen lloc a dubtes sobre la importància d'aquest gir:

"Les urbanitzacions deixen de ser un problema aparcat per a ser una prioritat."

La fi del "tot o res" i la validació de les nostres demandes

Un dels principals motius de rebuig al faraònic projecte de 13 milions d'euros plantejat a Santa Maria de l'Avall era precisament el seu enfocament de "tot de cop", amb costos inassumibles per als propietaris.

En la seva intervenció, el Govern ha reconegut explícitament que aquest enfocament bloquejava qualsevol solució. "O es feia tot de cop o no es podia fer res, o s'executava tot amb costos inassumibles o no es podia fer res", va reconèixer Paneque. Davant d'això, el President Illa aposta ara per un camí gradual i realista, obrint la porta a regularitzacions i recepcions parcials per serveis (asfaltat, enllumenat, etc.).

Però la notícia porta un anunci encara més important, quelcom que portem mesos debatent a Santa Maria de l'Avall com una alternativa viable, econòmica i ecològica:

Sobre el sanejament: "Es permetran sistemes autònoms homologats de titularitat municipal sempre que l'accés a la xarxa convencional sigui tècnica o econòmicament inviable."

Aquest punt és or pur per al nostre cas. Valida completament la proposta d'estudiar sistemes de depuració autònoms (com les biodepuradores) per a aquelles zones on connectar amb la xarxa general suposi un cost econòmic desproporcionat o on la complexa orografia del terreny ho dificulti enormement.

Cal recordar la greu anomalia del projecte de clavegueram tradicional plantejat per a Santa Maria de l'Avall: la memòria oficial ni tan sols va arribar a quantificar els afectats. Va haver de ser un estudi tècnic independent el que desvelés que fins a un 25% de les parcel·les podrien requerir instal·lar una estació de bombament particular per la impossibilitat de desaiguar per gravetat. Una barrera tècnica i econòmica brutal que ara troba una alternativa oficial.

Finançament: l'ICF entra en joc

El tercer pilar d'aquest anunci històric resol una altra de les nostres grans preocupacions: Qui paga tot això i com? Fins ara, el model semblava ser traslladar el 100% del cost als veïns sense oferir garanties financeres clares.

La Generalitat ha anunciat que posarà recursos sobre la taula:

"L'Institut Català de Finances oferirà finançament a les persones afectades i als ajuntaments."

Això significa que existiran línies de crèdit en "condicions favorables" per afrontar aquestes millores, donant oxigen financer tant als consistoris que assumeixin el lideratge de les obres com als veïns que hagin d'aportar quotes.

Sense excuses per a l'Ajuntament de Corbera

Si en el nostre anterior article valoràvem positivament que l'Ajuntament reconegués el problema com un repte de país, avui la notícia d'El Nacional ens dona les eines per passar de les paraules als fets.

Amb la Generalitat avalant els sistemes autònoms de sanejament, permetent les solucions de baix cost i l'execució per fases graduals, i oferint finançament a través de l'ICF, ja no hi ha raons tècniques ni legals per entestar-se en un projecte de 13 milions d'euros que asfixia els veïns.

És el moment que l'Ajuntament de Corbera reculli aquest guant institucional, paralitzi definitivament qualsevol pla que impliqui costos inassumibles i s'assegui a redissenyar el futur de Santa Maria de l'Avall aprofitant aquest nou marc normatiu i financer molt més just.