Estimada Junta de Delegats:

Gràcies. Sempre tan considerats amb nosaltres. Sempre tan atents a facilitar-nos la vida. Un gairebé s'emociona. Quan no és una derrama estratosfèrica, és un procediment envitricollat. Una coreografia admirable, i tant que sí.

Aquesta vegada, però, us heu superat.

Resulta que els assumptes realment delicats —els que afecten la butxaca de centenars de famílies i el futur de la urbanització— no es debatran a la Junta Extraordinària de l'1 de febrer. Per què? Misteri. Miracles de l'administració creativa.

Però tranquils, que la vostra solució mereix una tesi doctoral:

"Si volen debatre aquests assumptes, cada veí haurà d'enviar-nos un document signat sol·licitant la seva inclusió a l'ordre del dia. Posteriorment valorarem, segons criteri oportú, què fer amb aquestes sol·licituds."

Fàcil, facilíssim. Una mena de gimcana burocràtica per comprovar quants veïns són capaços d'imprimir, emplenar, signar, escanejar o enviar, sense equivocar-se, la maleïda carta. Total, si algú es perd pel camí, doncs no es debat i tots contents.

Un pla perfecte. Per a vosaltres, és clar.

Encara sort —i això sí que és un miracle bíblic— que existeixen els voluntaris de la iniciativa veïnal, aquests “malalts” o “agitadors”, com ens heu arribat a anomenar, que en les seves estones lliures fan la feina que hauria de fer una Junta que presumeix de representar tothom.

Ells ja han preparat els punts, us els han enviat, han publicat el document de signatura al web aquest enllaç, i fins i tot han ofert les bústies de les seves pròpies cases per recollir les signatures de la gent que no té certificat digital.

Vaja, que si depengués de vosaltres, la participació veïnal hauria mort d'inanició. Però aquí seguim, entossudits a seguir vius.

I mentrestant, l'ombra dels punts foscos continua creixent. Els mateixos que molts veïns han denunciat amb paciència franciscana i que qualsevol pot llegir —si encara queda algun incrèdul— a: Cartes dels Lectors.

Informes incomplets, xifres que ballen, manca de transparència, decisions preses entre pocs i pagades entre molts… però res, que debatre tot això “no procedeix”.

Un sospita —amb aquesta suspicàcia que dona l'experiència— que l'esperança d'alguns és que la majoria ni s'assabenti del procediment i acudeixi a la Junta sense saber què pot demanar, què pot votar o què pot impedir.

I ja ho sabeu: qui calla, atorga; i qui surt al passadís abans de votar… també atorga. Vosaltres sou molt d'aquestes subtileses.

Per sort, també sabeu que per cada trava que poseu apareix un nou veí disposat a saltar-se-la. I un altre, i un altre. I així fins que, amb una mica de dignitat col·lectiva, aconseguim debatre els temes que afecten tothom, i no només els qui maneguen l'acta i el bolígraf.

Que cadascú segueixi el seu camí. El vostre, ja el coneixem: tràmits impossibles, silencis incòmodes i decisions preses en despatxos on només hi caben uns pocs. El nostre, diametralment diferent: veïns ajudant veïns, sostenint qui no pot afrontar una derrama abusiva i fent la feina que mai no hauria d'haver recaigut sobre la ciutadania.

Mentrestant, la Junta continua mirant cap a una altra banda, aferrada al seu vell costum de representar parcel·les en comptes de persones. Però aquí seguirem: recordant que una comunitat no es governa des de dalt, sinó que se sosté des de baix. I, quan fa falta, malgrat vosaltres.

José M
Santa Maria de l'Avall, desembre de 2025