Com és possible aprovar una derrama milionària sense saber a qui podríem inundar amb aigües negres?
La confessió d'ignorància de l'Ajuntament i la Junta no només és irresponsable: creua la línia vermella de la negligència institucional. Quan es gestiona diner públic —o, com en aquest cas, diner privat administrat sota tutela pública— el rigor no és un luxe: és una obligació legal i moral.
Però en aquest projecte, sembla que el rigor va fer les maletes. I va marxar.
Després d'analitzar la memòria tècnica i contrastar la informació amb responsables polítics, hem descobert un fet gravíssim, un forat negre en la planificació que, per si sol, hauria d'invalidar l'aprovació del projecte: ningú no ha quantificat quantes vivendes sota el col·lector quedaran condemnades a bombar aigües fecals de per vida.
“Igual n'hi ha alguna...”
La resposta oficial de la regidora a una pregunta tan elemental com quants veïns no podran desaiguar per gravetat va ser un arronsament d'espatlles administratiu.
“Algunes de les cases entre carrer 5 i 6 estan per sota...”
“Les cases”, “Algunes”.
Això ho diuen quan els propis veïns han notificat afectacions a molts més carrers: carrer 3, carrer 5, carrer 6, carrer 7, carrer 9, carrer 10, carrer 19...
En un projecte de més de 12 milions d'euros. Aquesta frase podria passar als anals de la mala gestió pública. No estem parlant d'una tómbola escolar. Estem parlant d'una obra que endeutarà centenars de famílies durant anys. Que l'administració que ha de vetllar pels nostres interessos —i l'empresa que ha cobrat per redactar el projecte— no sàpiguen quantes famílies veuran modificat el seu sistema de sanejament per sempre és un insult a la intel·ligència i una deixadesa de funcions alarmant.
Ciutadans de primera i pagadors de segona
No quantificar aquesta dada no és un descuit: és ocultar un greuge comparatiu monumental. Aquest projecte divideix la urbanització en dues categories de veïns:
Aquests últims veïns no només pagaran la mateixa derrama milionària, sinó que carregaran amb una hipoteca oculta:
- Hauran d'instal·lar bombes privades (milers d'euros extra).
- Pagaran electricitat 24/7 de per vida.
- Assumiran manteniment mecànic recurrent.
- Canviaran equips cada pocs anys.
- Viuran exposats a riscos sanitaris permanents.
La trampa de la gravetat
La memòria tècnica passa de puntetes per aquest punt, però la física no perdona. Si la teva casa està per sota del col·lector, tota la pressió de la xarxa general es dirigeix cap a tu.
Només cal un tall elèctric, una avaria de la bomba, un embús a la xarxa o una tempesta intensa perquè, per pura gravetat, el contingut del clavegueram busqui la sortida més baixa, és a dir: els inodors i desaigües d'aquestes “algunes cases”.
L'impacte sanitari, econòmic i patrimonial d'una vivenda inundada per aigües fecals és indescriptible. I, malgrat tot, l'administració avança com si res.
Negligència tècnica i responsabilitat política
Com pot una empresa d'enginyeria firmar un projecte sense calcular les estacions de bombament necessàries? Com pot la Junta defensar un document que no té aquesta dada? Com pot l'Ajuntament plantejar l'aprovació d'una derrama sense conèixer l'impacte real sobre els contribuents?
La resposta és tan simple com preocupant: no s'ha fet la feina mínima obligatòria.
La realitat —que és evident per a qualsevol que conegui el terreny, encara que ells prefereixin mirar cap a una altra banda— és que no es tracta d'una o dues cases. Podrien ser desenes.
Desenes de famílies que desconeixen que el seu futur implica dependre d'una bomba elèctrica per poder dutxar-se o estirar la cadena. Que la memòria tècnica no quantifiqui els afectats no és només un error: és una imprudència professional que podria tenir recorregut legal.
Intentar aprovar un projecte d'aquesta magnitud amb tal nivell d'incertesa no és gestió pública: és jugar a la ruleta russa amb el patrimoni dels veïns.
Exigim rigor abans d'exigir diners
Abans de demanar 12 milions d'euros als veïns, exigim una cosa molt bàsica: un estudi topogràfic real, vivenda per vivenda.
Perquè si l'Ajuntament i la Junta pretenen que els veïns firmin un xec en blanc sense saber si la seva casa acabarà inundada, llavors han triat el camí equivocat.
La ignorància no eximeix del compliment de la llei. Però la ignorància deliberada en un projecte milionari té un nom molt clar: responsabilitat patrimonial.
I arribat el moment, si no hi ha una rectificació, cancel·lació de les quotes, aturada i revisió del projecte, l'exigirem per altres mitjans que podrien tenir un major impacte, sobretot mediàtic. La Plataforma d'Afectats pel Projecte d'Urbanització de Corbera de Llobregat segur que podria despertar moltes opinions sobre com s'està gestionant tot això.
María José, una veïna afectada.
Desembre 2025