Els vicis ocults que ningú t'explica: un greuge comparatiu en tota regla
Porto diversos dies llegint el web de la iniciativa veïnal, repassant documents, preguntant, escoltant versions i tractant d'entendre aquest projecte del col·lector que, sincerament, podria canviar-nos la vida… per mal.
Per tenir una idea econòmica real —sense discursos, sense promeses ni titulars— vaig pensar que demanar un pressupost a un contractista de la zona m'ajudaria a posar números sobre la taula. A veure si així entenia què suposa tot això per a una casa concreta. I he decidit compartir-ho amb tots vosaltres.
El que va passar quan va venir el contractista
Va entrar al pati, va revisar cotes, va mirar la fossa, va comprovar el desnivell de la meva vivenda… I em va deixar anar una frase que encara em ressona:
“La teva casa està més baixa que el col·lector. Hauràs de bombar les aigües de per vida. I com la teva, n'hi ha desenes.”
Em vaig quedar glaçada. No només per la idea de viure pendent d'una bomba elèctrica, sinó pel que això implicarà per a tantes llars que, com la meva, estan per sota de la rasant del col·lector projectat.
Al principi vaig pensar que potser exagerava. Però després de parlar amb altres veïns i caminar pels carrers confrontants, vaig entendre que tenia raó. Si el col·lector discorre per les carreteres, hi ha moltíssimes cases afectades.
El pressupost d'aquesta festa
Per poder connectar-me al col·lector, aquests són els treballs que hauria d'assumir només dins de la meva parcel·la:
Cost total de l'obra dins de la meva parcel·la: 23.200 €
I a això cal sumar la quota del col·lector. En el meu cas, amb una parcel·la de 1.200 m²:
34.200€ + 23.200€ = 56.400 €
Més de seixanta mil euros amb els interessos del crèdit!!
Sense comptar la despesa elèctrica, ni el manteniment anual… de per vida.
Per què parlo de greuge comparatiu?
Perquè mentre alguns veïns només pagaran la quota del col·lector i les seves obres internes, d'altres —com jo— haurem de sumar:
- Obres extra per instal·lar bombes i els seus accessoris.
- Manteniment de per vida.
- Risc permanent si la bomba falla.
- Dependència total de l'electricitat.
- Possibles conseqüències sanitàries.
Això no és “una petita diferència tècnica”. És una desigualtat evident entre veïns. Un greuge comparatiu en tota regla.
I després hi ha els riscos de bombar per sempre
- Tall de llum → la casa es pot inundar amb aigües fecals.
- Avaria de la bomba → urgències de fontaneria (y caríssimes).
- Manteniment constant → despesa fixa per sempre.
- Pujades de la llum → afecten directament.
- Problemes sanitaris → olors, fuites, filtracions.
De debò ningú no va tenir això en compte? Cap enginyer, cap projectista?
El pitjor: no sabem quantes cases estan afectades
Per l'orografia de la urbanització, estic convençuda que en són moltíssimes. I el pitjor és que la majoria dels propietaris no ho sap. Però el més greu des del meu punt de vista és que el projecte no conté ni un sol document que identifiqui quantes vivendes estan afectades. Ni una simple estimació o un informe d'impacte.
Un silenci enorme, que pot sortir-li molt car als de sempre: els que viuen més avall, els que tenen cases antigues, els que ja van justos, els que no poden permetre's imprevistos de milers d'euros.
Aquest projecte, a més dels sobrecostos “segons diuen”, té molts vicis ocults i conseqüències molt diferents segons on visquis. I aquestes diferències no s'han explicat, ni valorat, ni tan sols esmentat.
Per tot això, diversos veïns estem parlant de crear una Plataforma d'Afectats pel Col·lector
No per enfrontar-nos a ningú, sinó simplement per:
- Que es reconegui l'impacte econòmic real.
- Que es quantifiquin els afectats.
- I que s'actuï legalment si és necessari.
Perquè ningú hagi d'enfrontar-se sol a una factura impagable.
Sinó a un risc que mai va tenir abans.
Quan existeixen alternatives molt més econòmiques i sense cap d'aquests problemes… però que, per alguna raó —que prefereixo no imaginar—, no es volen ni valorar.
Ens mereixem un projecte just, sostenible i segur. I, sobretot, ens mereixem votar amb la veritat sobre la taula.
Perquè és evident que això s'ha de tornar a votar, però amb garanties reals. No amb la pantomima del 30 de març, que no pot anomenar-se votació i tot i així va servir per aprovar gairebé en secret un projecte multimilionari que sembla —o pretén— beneficiar només a uns quants.
Gràcies per llegir-me. Si la meva experiència serveix per aclarir una mica aquest tema, haurà valgut la pena compartir-ho.