Per què Santa Maria de l'Avall és a les portes d'un conflicte institucional sense precedents
En qualsevol municipi democràtic, la legitimitat d'una decisió no es mesura només per la seva legalitat formal, sinó pel nivell de participació, transparència i consens que la sosté. Per això, el que ha passat amb el projecte d'urbanització de Santa Maria de l'Avall és molt més que un conflicte veïnal: és un símptoma greu de com una comunitat sencera pot quedar atrapada per decisions preses sense un suport real.
Costos desorbitats i baixa participació
La Junta de Delegats ha impulsat una obra valorada en més de 12 milions d'euros. Les xifres que poden alterar la vida de centenars de famílies són alarmants:
- Cost anunciat de fins a 28.500 € per parcel·la.
- Costos obligatoris addicionals dins de cada propietat (desconnexió i clausura de fossa, excavacions internes, adequació d'instal·lacions).
- Sistemes de bombament privat que generen despeses recurrents de per vida.
- En nombrosos habitatges, aquests costos afegits poden superar els 10.000 € addicionals.
I, tanmateix, l'assemblea que havia de validar aquest gir històric no va assolir ni el quòrum, ni la representativitat, ni les garanties mínimes de participació. Amb prou feines unes desenes de persones —moltes delegant vot entre coneguts— van acabar avalant un projecte d'un impacte econòmic, social i territorial sense precedents.
La pregunta és inevitable: Es pot considerar legítima una decisió d'aquest calibre quan la majoria de veïns no hi era present, no va ser informada o desconeixia l'abast real del projecte?
Decisions de minories, conseqüències per a tots
No estem davant d'una obra rutinària. És un projecte que:
- Endeuta de facto tota una comunitat.
- Incrementarà significativament la pressió fiscal.
- Pot derivar en embargaments o fins i tot expropiacions per impagament.
- Exigeix obres privades dins de cada parcel·la.
- Obliga a instal·lar bombaments en desenes d'habitatges situats per sota del col·lector.
- Alterarà durant anys la mobilitat, la seguretat i la vida quotidiana del veïnat.
Tot això sense processos participatius reals, sense auditoria independent i sense que els veïns hagin tingut accés a alternatives tècniques o estudis comparatius. En termes estrictament democràtics, l'obra no té el consentiment informat de la comunitat. I quan les institucions locals perden el vincle amb aquells a qui haurien de representar, apareix el conflicte polític.
Una Junta que legisla sense contrapesos
La Junta de Delegats ha actuat, a la pràctica, com un poder executiu sense control ciutadà. El projecte és complex, massiu i afecta drets fonamentals com la propietat, la capacitat de pagament i la mobilitat. No obstant això:
- ❌ No s'ha convocat una assemblea extraordinària monogràfica.
- ❌ No s'ha explicat el pressupost en llenguatge accessible.
- ❌ No s'han permès experts independents.
- ❌ No s'ha garantit transparència financera.
- ❌ No s'han divulgat alternatives ni escenaris comparats.
En qualsevol administració pública, això seria inadmissible. Aquí, però, s'ha normalitzat. La manca de contrapesos democràtics no és un detall tècnic: és el cor del problema.
Un projecte gegantí sense mecanismes de control públic
Més de dotze milions d'euros no es poden gestionar com si fossin el pressupost d'una comunitat de propietaris. Un pressupost propi d'una ciutat mitjana, no d'una urbanització de 437 parcel·les. En qualsevol ajuntament, una despesa d'aquesta magnitud activaria:
- Auditories independents.
- Estudis comparatius d'alternatives.
- Anàlisi d'eficiència i sostenibilitat.
- Mecanismes de seguiment públic i avaluació financera externa.
A Santa Maria de l'Avall, res d'això existeix. La Junta és promotora, avaluadora i defensora del projecte simultàniament. Un triple rol incompatible amb la transparència.
CONCLUSIÓ: La gran pregunta política
Pot un projecte de més de 12 milions tirar endavant si no ha estat ratificat per una majoria inequívoca de veïns? La resposta no és jurídica: és política.
Joan R.
Veí de Santa Maria de l'Avall
24 de novembre de 2025