Visc a Santa Maria de l’Avall des de fa més de quinze anys. Porto gran part de la meva vida aquí, en aquests carrers tranquils; he conegut els meus veïns de tota la vida i he sentit aquest lloc com una llar que no canviaria per res.
Per això em costa tant acceptar que, gairebé sense avisar, tot el que vam construir —no només les nostres cases, també la nostra pau, la nostra rutina, la nostra convivència— pugui quedar en risc per una obra que ningú ens va explicar amb claredat, ni en el seu abast ni en les seves conseqüències reals.
La memòria tècnica del projecte parla d'un any de treballs, però en aquestes mateixes pàgines apareixen paraules que totes entenem: interrupcions per clima, desviaments de trànsit, reposicions de serveis danyats, accessos compromesos, excavadores, soroll, brutícia.
Paraules que, traduïdes a la nostra vida diària, signifiquen anys de molèsties i un barri convertit en una obra permanent.
No sóc enginyera, però sí que sóc tècnica i, sobretot, veïna. I com a veïna sé llegir entre línies. I el que llegeixo em preocupa. Molt. Aquí us deixo la meva humil opinió:
1. Una obra sense finançament clar és l'escenari del desastre
He buscat, he rellegit, he preguntat:
En les 581 pàgines no apareix una sola garantia de finançament real.
No hi ha línies de crèdit.
No hi ha avals.
No hi ha fons de contingència.
No hi ha reserves per a imprevistos.
Res.
Si a meitat d'obra falten diners —per impagaments, sobrecostos o problemes tècnics—, l'obra s'atura.
I quan una obra així s'atura, no torna enrere:
- Els carrers queden aixecats,
- les rases queden obertes,
- la mobilitat queda bloquejada,
- la vida queda suspesa.
I això no és una exageració: és l'escenari més probable quan un projecte d'aquesta magnitud es finança únicament amb la butxaca dels veïns.
Una obra així no s'improvisa. I menys quan es finança amb els estalvis de centenars de famílies.
2. Una obra que pot durar molt, moltíssim més del que prometen
I tot i així, ens diuen que serà només un any.
Però a la pàgina 12 de la memòria s'esmenta expressament:
“Aturades d'obra per impediments climatològics.” (Pàg. 12)
Aquí plou. Aquí fa vent. Aquí els pendents converteixen qualsevol tempesta en un torrent.
Si l'obra s'atura cada vegada que el clima ho dificulta, com pot algú prometre que acabarà en un any?
La memòria reconeix les interrupcions, però el discurs oficial insisteix en un termini impossible.
3. Serveis mal identificats: llum, aigua, gas, fibra… tot en risc
Això em va espantar especialment quan ho vaig descobrir:
en desenes de plànols apareix la mateixa advertència:
“Les dades reflectides en aquest plànol són de caràcter orientatiu.” (Pàg. 255)
“Orientatiu”?
Això significa que no saben amb exactitud on són els cables i canonades que ens donen llum, aigua, gas, internet i telèfon.
Ara pensem en el que implica obrir més de 400 rases a tots els nostres carrers, una per parcel·la.
És pura estadística: com més rases, més trencaments.
- Llum tallada.
- Aigua tallada.
- Gas tallat.
- Fibra tallada.
No per una gran catàstrofe, sinó per simple probabilitat.
I la memòria ho reconeix una altra vegada:
“Reposicions de serveis existents.” (Pàg. 12)
Si ja donen per fet que caldrà reposar-los… és que es trencaran.
4. Accessos tallats, carrers aixecats, brutícia i obres contínues
En el mateix document es preveuen:
“Desviaments provisionals de trànsit”
“Accessibilitat a les parcel·les” (Pàg. 12)
És a dir:
l'entrada a les nostres cases estarà limitada, condicionada o directament bloquejada durant part de l'obra.
Penso en les persones grans, en qui depèn d'ajuda domiciliària, en qui cuida nens petits, en qui necessita el cotxe per anar a treballar.
I penso en com canvia la teva vida quan ni tan sols pots sortir o entrar amb normalitat.
5. Excavacions profundes i roca dura: això no és una obra menor
El pressupost detalla que les rases poden assolir 3,5 metres de profunditat i que s'excava sobre:
“Terreny tot tipus inclús roca dura.” (Pàg. 1)
No cal ser experta per saber el que significa excavar roca: soroll, vibració, lentitud, pols que entra per les finestres encara que estiguin tancades, cops de martell durant hores.
De veritat estem preparades per conviure amb això durant mesos… o fins i tot anys, just davant de les nostres cases?
Conclusió: La nostra urbanització mereix alguna cosa millor que un salt al buit
No escric això per generar por.
Ho escric perquè crec que mereixem veritat, claredat i decisions responsables.
He vist la documentació. He llegit cada pàgina. I el que veig és un projecte desproporcionat, arriscat i profundament desconnectat de la vida real de qui vivim aquí.
No podem permetre que la nostra urbanització es converteixi en un camp d'obres indefinit.
No podem acceptar que la nostra vida diària quedi en mans d'un projecte que fins i tot en la seva memòria tècnica reconeix riscos, dubtes i fragilitats.
Encara hi som a temps. Però només si parlem clar i actuem juntes.
Vet. Santa Maria de l'Avall, novembre de 2025