Una obra innecessàriament faraònica disfressada d’única solució possible.
Des de fa mesos, la Junta de delegats repeteix un mantra incessant: "No hi ha alternativa". En públic, apel·len a la inevitabilitat tècnica; en privat, recorren a l'arrogància amb frases com:
No obstant això, una revisió exhaustiva de l'expedient tècnic, del pressupost i de la memòria demostra exactament el contrari. No només existeixen alternatives, sinó que aquestes van ser esmentades, valorades o insinuades per la mateixa Junta, per després ser descartades sense una explicació tècnica coherent.
Estem davant d'una estratègia de pressió de manual: presentar un megaproyecte com a urgent i inevitable perquè la ciutadania acabi acceptant l'inacceptable per por a un col·lapse o demanda que ningú ha demostrat amb dades.
Un projecte sobredimensionat
El que se'ns proposa no és un simple sanejament. És una intervenció massiva que inclou excavacions profundes en roca, la reconstrucció quasi total de paviments, emissaris en diversos torrents, afectacions en terrenys privats i una execució simultània que col·lapsarà la vialitat durant anys.
El cost supera els 12 milions d'euros. Un pressupost propi d'una ciutat mitjana, repercutit íntegrament sobre una urbanització de només 400 parcel·les. De veritat no hi havia opcions més eficients?
Alternatives que "van desaparèixer"
La documentació interna delata que existien altres vies. El mateix relat tècnic reconeix que es van estudiar biodepuradores, traçats menys profunds i solucions de sectorització molt menys invasives.
Es va admetre que la roca feia inviables els col·lectors profunds i es va recordar que el sistema pluvial actual funciona gràcies a interceptors estratègics. Malgrat aquest ventall d'opcions, la Junta va optar per la solució més cara, agressiva i complexa, sense presentar un estudi comparatiu seriós (cost-benefici) que justifiqui el descart de les altres.
El cost ocult: la derrama dins de casa teva
Aquí resideix el parany més greu del projecte. A més de finançar els 12 milions de l'obra pública, cada propietari haurà d'assumir obres privades obligatòries que no estan incloses en el pressupost:
- Adequació normativa de la instal·lació interna.
- Clausura i obra civil de la fossa/depuradora actual.
- Rases internes: obrir el teu jardí des de la casa fins al carrer (milers d'euros extra depenent de la parcel·la).
- L'"impost" vitalici del bombament: Si la teva casa queda per sota del nivell del col·lector, estaràs obligat a instal·lar i mantenir una estació de bombament privada. Això implica consum elèctric perpetu, avaries i substitució de bombes.
Això genera un greuge comparatiu inacceptable: mentre uns veïns desguassaran per gravetat (gratis), altres pagaran de per vida pel mateix servei. Això mai es va explicar amb claredat.
Irresponsabilitat financera
La Junta presenta aquest pla sense haver assegurat finançament, línies de crèdit, avals ni fons de contingència. Tot el risc recau sobre les famílies, moltes de les quals no podran assumir el cost. Un model que, en el sector públic, seria considerat temerari.
Conclusió: Voluntat, no obligació
Cap normativa obliga a executar aquest projecte concret. El relat de la inevitabilitat s'enfonsa en llegir la lletra petita. El que ha faltat no és llei, sinó voluntat de protegir el veí.
Aquesta exploració encara està per fer.
David
Veí afectat