Reflexió col·lectiva: com i per què hem de prendre decisions junts

Bon dia , veïns.

El primer de tot és agrair a la Junta de Delegats la feina feta fins ara. Aquest esforç és innegable. Dit això, agrair no implica renunciar a opinar diferent ni a demanar que s'incorporin altres punts al debat i a l'ordre del dia.

En segon lloc, volem expressar la nostra preocupació pel malestar que, setmana rere setmana, es manifesta en el grup de Santa Maria arran de les cartes que es publiquen. Procurem concentrar les publicacions els dissabtes per no alterar la dinàmica habitual del grup, però considerem que l'assumpte és prou important com per donar-li visibilitat.

Aquest format no s'ha d'entendre com un element de confrontació ni com l'opinió personal de l'equip de comunicacions. El nostre paper és únicament posar a disposició dels veïns un canal per expressar-se i publicar la veu dels qui, davant la falta d'informació suficient, traslladen els seus dubtes, inquietuds i preocupacions i les debaten de forma respectuosa.

Dit això, volem centrar-nos en l'afirmació que no és necessari recollir el DNI ni realitzar votacions formals, i que n'hi ha prou amb una votació a mà alçada. En aquest cas, i des del nostre punt de vista, sí que és necessari extremar les garanties.

Estem parlant d'una obra d'enorme complexitat tècnica i d'un cost econòmic descomunal, que es pretén executar a través d'una Junta de Compensació. El que preocupa no és només la xifra, sinó que ningú ha explicat amb suficient claredat què passa si alguna cosa falla o com es gestionaran els impagaments actuals i futurs.

El risc que assumim com a col·lectiu és enorme i s'hauria de replantejar la forma d'abordar-lo per protegir especialment els més vulnerables: els nostres grans, les famílies amb hipoteques recents o els nous veïns que ja suporten càrregues econòmiques importants. En definitiva, per protegir tots els veïns de Santa Maria de l'Avall.

Convé deixar una cosa molt clara: ningú està en contra de millorar el sistema de sanejament. El nostre objectiu no és bloquejar solucions, sinó explorar alternatives viables, legals i proporcionades. Precisament per això és important explicar amb claredat quina és la nostra posició.

I si, arribat el cas, després d'esgotar totes les opcions individuals, fos necessari plantejar una actuació col·lectiva, molts veïns considerem que no és raonable que tota la responsabilitat tècnica, econòmica i jurídica d'una obra d'aquesta complexitat recaigui sobre el conjunt de la urbanització, a través de la Junta de Compensació.

Existeixen altres vies per complir la normativa i millorar el sanejament sense assumir de forma col·lectiva un risc tan elevat.

I quan parlem de riscos, no parlem de suposicions: els nostres grans ja van viure processos similars quan es van soterrar l'aigua, la llum, el gas o internet. Aquelles obres es van allargar, van sorgir problemes greus, algunes empreses van fer fallida, hi va haver carrers intransitables i accessos impossibles durant llargs períodes.

La pregunta és inevitable i convé fer-nos-la amb honestedat: De debò estem preparats per gestionar una obra d'aquesta envergadura, com a veïns particulars?

Per això considerem fonamental que, en la junta del pròxim 1 de febrer, se'ns permeti exposar i debatre amb calma altres alternatives possibles.

Quant al sistema de votació, insistim: una votació a mà alçada no és adequada en cap cas per a una decisió d'aquest calibre. En una qüestió de tanta envergadura s'ha de deixar constància clara i verificable en una acta: qui vota a favor, qui vota en contra i qui té dret a vot per estar al corrent de pagament. Aquesta traçabilitat no és un formalisme, és una garantia democràtica bàsica.

Precisament en aquest punt és on molts considerem que no s'ha fet bé. A més, els veïns que no puguin assistir presencialment a la junta, però estiguin al dia de les seves obligacions, haurien de poder manifestar igualment la seva posició. No fer-ho deixa fora del procés persones que compleixen amb les seves responsabilitats i buida de legitimitat una decisió que tindrà conseqüències econòmiques i vitals durant dècades.

Aquest debat no és teòric ni abstracte. Té conseqüències molt reals. El nostre veí César, un dels afectats, ho expressa amb una cruesa que ens hauria d'interpel·lar a tots:

Davant d'aquest testimoni no hi cap la indiferència. Estem amb vostè, senyor César, i precisament per això volem canviar les coses. Perquè pugui gaudir de casa seva i de la seva jubilació amb la tranquil·litat que mereix. Com vostè, hi ha molts veïns més, i a ells ens referim sempre: al col·lectiu més vulnerable.

Per evitar malentesos, ho reiterem amb claredat: Sí que volem un sistema de sanejament equivalent i homologat. No acceptem assumir una responsabilitat col·lectiva d'alt risc sense garanties suficients, ni generar situacions de desigualtat o perjudici per a veïns directament afectats, com passa en els casos d'obligació al bombament.

Fem-ho bé. Fem-ho amb garanties. Posem-ho fàcil per a tots i unim-nos en una causa comuna que compti amb les persones vulnerables i que no deixi ningú enrere.

Gràcies, veïns. Bon Nadal i pròsper Any Nou!