INFORME ALS VEÏNS DE LA URBANITZACIÓ SANTA MARIA DE L’AVALL (CORBERA DE LLOBREGAT – BARCELONA)
Situació del clavegueram, normativa europea, costos, riscos i alternatives legals
Benvolguts veïns:
Mitjançant aquest escrit m'agradaria donar una explicació clara, completa i comprensible sobre la situació actual relativa al clavegueram de la urbanització Santa Maria de l’Avall, així com les obligacions normatives, els riscos, els costos que suposaria una obra d'aquestes dimensions i les alternatives legals existents, incloent-hi opcions individuals com les biodepuradores.
1. Normativa de la Unió Europea sobre aigües residuals
La normativa vigent a tota la Unió Europea —especialment la Directiva 91/271/CEE i la seva recent actualització mitjançant la Directiva 2024/3019— estableix que:
- Les aglomeracions urbanes han de recollir i tractar les seves aigües residuals per evitar danys al medi ambient i riscos per a la salut pública.
- Per a zones rurals, disperses o amb baixa densitat, la normativa permet sistemes individuals o descentralitzats sempre que compleixin estàndards de qualitat ambiental.
- Aquests estàndards impliquen que el sistema que s'utilitzi (sigui clavegueram general o alternativa individual) ha de ser capaç de depurar correctament les aigües residuals, evitant filtracions i contaminació del sòl o d'aqüífers.
Això significa que la UE no obliga necessàriament a instal·lar un clavegueram si existeixen sistemes individuals certificats que compleixen els requisits. Les fosses sèptiques antigues, en general, no compleixen els estàndards actuals, per la qual cosa han de ser substituïdes per sistemes més avançats (biodepuradores o altres equips homologats) o per una xarxa de clavegueram si la urbanització així ho decideix.
2. Terreny: riscos i dificultats tècniques
El terreny de Santa Maria de l’Avall presenta característiques que compliquen seriosament la instal·lació d'un clavegueram:
- Sòl extremadament rocós, que eleva el cost i el temps d'obra.
- Grans desnivells, pujades i baixades pronunciades, fet que obliga a instal·lar bombes, estacions d'impulsió i obres d'enginyeria complexes.
- Els habitatges situats a les zones baixes podrien patir riscos afegits, com retorn d'aigües residuals, sobrecàrregues o necessitat de bombament forçós.
Aquests factors incrementen de forma notable la perillositat, la complexitat i el cost final de l'obra.
3. Cost de l'obra i càrrega econòmica per als veïns
Segons les estimacions actuals:
- 💸 Cost total previst de l'obra: 13,5 milions d'euros.
- 💸 Repercussions econòmiques per parcel·la:
- Cost aproximat per parcel·la: entre 28.000 i 33.000 euros, segons superfície.
- El càlcul aproximat indica uns 28.000 € per cada parcel·la de 846 m².
- A això s'hi suma el cost individual obligatori de la connexió des de cada habitatge fins a la xarxa general, que ha de pagar-lo cada propietari. Aquest import varia en funció del terreny i la distància.
Per a moltes famílies, especialment en un entorn on hi ha persones grans o vulnerables, aquesta despesa és pràcticament inassumible.
4. Riscos legals i econòmics si una empresa fa fallida
Una obra d'aquesta magnitud implica contractar una empresa especialitzada. No obstant això, existeix el risc —documentat en altres municipis— que:
- L'empresa faci fallida durant l'obra.
- La urbanització quedi amb els treballs a mitges, carrers oberts i sense possibilitat d'exigir-ne la finalització.
- Els veïns quedin sense obra, sense servei i sense responsable a qui reclamar, obligant a iniciar processos judicials llargs i costosos.
Aquest risc s'ha de tenir molt en compte a causa de la mida i el preu del projecte.
5. Conseqüències si un veí no pot pagar l'obra
En el cas que l'Ajuntament aprovés l'obra i la carregués com a contribució especial, les conseqüències per a qui no pogués pagar poden ser:
- Embargament de l'habitatge o la parcel·la per impagament.
- Recàrrecs, interessos i procediments judicials per part de l'administració.
- En casos extrems, i si persisteix el deute, podria arribar-se a l'expropiació, ja que l'administració té la capacitat legal de fer-ho davant d'impagaments de contribucions obligatòries.
Aquest risc és especialment greu per a persones grans, pensionistes, famílies amb pocs recursos o propietaris que ja tenen hipoteques actives.
6. Ajuts de l'Ajuntament i de la Unió Europea
Existeixen programes europeus i estatals de suport al sanejament sostenible, però:
- La majoria de subvencions europees no cobreixen el 100%, sinó entre el 20% i el 40% en el millor dels casos.
- Els ajuts solen obrir-se en convocatòries anuals o biennals (normalment entre abril i octubre, segons fons i any).
- Els ajuntaments poden sol·licitar fons FEDER o NextGenerationEU, però no sempre són concedits, ni garanteixen cobrir un projecte de 13,5 milions.
- Per a ajuts individuals (per exemple, instal·lació de biodepuradores), hi pot haver subvencions autonòmiques o municipals, segons convocatòria de cada any.
És important destacar que els ajuts no asseguren que el cost per a cada veí deixi de ser molt elevat.
7. Alternatives legals més econòmiques: biodepuradores i altres sistemes
La normativa europea permet alternatives sempre que compleixin els estàndards de depuració. Entre elles:
- ✔ Biodepuradores individuals o compartides: Compleixen normativa europea si són homologades. Són molt més econòmiques, d'instal·lació ràpida i ideals per a zones amb roca i desnivell.
- ✔ Sistemes compactos de depuració: Per a 2–5 habitatges, redueixen costos compartits.
- ✔ Sistemes descentralitzats comunitaris: Un únic punt de depuració per a una zona de la urbanització.
Totes aquestes opcions són legals, efectives, no requereixen obra pública massiva i permeten complir amb la Unió Europea sense arruïnar els propietaris.
CONCLUSIÓ
La normativa europea exigeix que les aigües residuals siguin tractades de forma adequada, però no obliga necessàriament a instal·lar un clavegueram, sempre que existeixin alternatives certificades que garanteixin la depuració.
L'obra de clavegueram proposada a Santa Maria de l’Avall presenta riscos tècnics, econòmics i legals molt elevats, amb un cost que molts veïns no podrien assumir i amb conseqüències greus en cas d'impagament.
Veïna de Santa Maria de l’Avall
23 de novembre de 2025